Monjardí

Esteu farts de ruixar el jardí? D’aquella pudoreta química que -ho sabem- ens diu que hem fet mal fet? De vigilar que la canalla no es mengi les maduixes?

Doncs poseu-hi sol.lució! Els extractes vegetals, pràctica antiquíssima, són inòcus en la seva majoria, són educatius, doncs entren conceptes que fàn referència a la biologia, la ecologia etc; i si estàn ben fermentats no fan pudor, com a molt fan una fortor orgànica.

Més avantatges: barats; ò gratuïts si us els feu vosaltres matéixos, els extractes actuen de forma molt complexa sobre la planta, tot influint sobre les hormones que regulen el seu metabolisme, actuant com a repelent en plagues, aportant vitamines i microelements, i amb efectes insecticides i/o fungicides segons el càs…un autèntic 6 en 1 que coajudat amb bones pràctiques agricoles té efectes espectaculars.

Si us plau, feu-vos els extractes, compartiu experiències, disfrutareu i a l’agroquímica li farem picor…

Trobareu més informació a www.ortigaamiga.com.

Un curiós efecte d’aquesta crisi és la tendència que hi ha a conscienciar-nos de com actuem respecte al món, i de com aquest es relaciona amb nosaltres: cada vegada som més conscients dels efectes nocius de la “guerra química” contra determinats problemes hortícoles, i també ho som de la perversió del venedor que ens intenta colocar un producte costi el que costi.

Potser per que en aquest aspecte ens hem tornat intel.ligents la comisió de medi ambient de la Unió Europea treballa un esborrany molt restrictiu pel que fà a la lluita fitossanitària, tant que aviat resultarà impossible trobar productes efectius  per a el tractament domèstic dels nostres horts i jardins. Hi ha qui hi veu la mà negra de Monsanto, ja que pot fer grans negocis amb transgènics resistents a plagues comunes, però el cert és que de retruc hi haurà un gran moviment a la recerca de sistemes culturals per a enfrontar-nos a les plagues, que ja no seràn vistes com un atac sinó com un error en el nostre quèfer.

Haurem d’apendre,  investigar, i haurem de ser curosos amb el dispèndi energètic. En la pràctica resultarà que ens aboquen a el.laborar-nos els nostres pròpis purins i el nostre compost, i a cultivar les nostres plantes de manera que en necessitin ben poc. Enhorabona!

La elaboració d’aquest extracte és molt fàcil i els seus resultats son sorprenents.

Cal agafar un bon grapat d’artigolla fresca i enfonsar-lo en un còci plè d’aigua, que el cobrèixi. L’aigua ha de ser de qualitat, millor evitar la de l’aixeta, pel clor, la sal, la calç i les toxines diverses. S’ha de deixar macerar uns dies i de seguida començarà una fermentació bromosa que haureu d’activar tot remenant-la periòdicament. Quan al cap d’uns 10 /15 dies deixi de fer espuma, voldrà dir que ja està llesta per a utilitzar.

La pudor d’aquesta pòcima és proverbial, feu-vos el preparat lluny dels veïns!

Les seves virtuts, també: és un bon insecticida que no es transmet a d’altres animals i també actua com a repel.lent. Controla molt bé alguns fongs com la septariòsi de la tomaquera, la lepra del presseguer, l’oïdi…la veritat és que va millor que els fungicides químics; i també activa el compost. Pel seu alt contingut en minerals, és un bon complement afegit a l’aigua de reg. La fortor desaparèix poc després d’efectuar el tractament.

Per a conservar-lo, tracteu-lo com si fós un vi novell del bò. En definitiva, tots dos són calds fruit d’una maceració.

Per a aplicar-lo, cal fer proves tot prenent com a base la proporció d’una part de preparat per cada deu d’aigua. Tot depèn de la qualitat de l’aigua i de la proporció inicial d’artigolla-aigua.

Per a més informació, busqueu a l’enllaç d’ortigaamiga (http://ortigaamiga.wordpress.com), on trobareu informació detallada sobre molts tipus d’extractes vegetals, la seva utilització i diversos temes relacionats amb el món dels extractes vegetals.

Altrament dit purins.

El principi consistèix en deduïr que si una planta no pateix aquest ò aquell problema segurament és degut a que l’agent causant no s’hi troba bé. Posarem l’exemple del pungó: l’heu vist mai en una artigolla? I si aconseguíssim atrapar l’essència de l’artigolla i amarar amb ella una planta sensible al pungó, què passaria?

Bé, algú, fa milers d’anys,  després de fer un raonament semblant ho va provar, i al cap d’uns quants experiments hi va reeixir: era el purí d’artigolla.

Per a poder utilitzar els principis actius d’una planta cal fer-ne una infusió, un extracte ò un destil.lat. El destil.lat l’obviem per massa complicat, però els extractes, que no són més que macerats d’herbes amb aigua, i les infusions, són molt fàcils de fer i per tant d’experimentar-hi. Només cal partir d’un enunciat una mica empíric i anar fent proves comparatives.

En general el procés és el següent: S’agafa (per exemple) 1 quilo d’artigolla fresca i se submergèix en 50 litres d’aigua de bona qualitat. Durant 10 dies s’ha d’anar remenant diàriament, i quan deixa de fer espuma, el purí ja està fet. S’aplica a les plantes dil.luït al 10% tot ruixant o regant, cada quinze dies. Mal no en fareu a ningú, i notareu que el pungó va desapareixent…

Hi ha purins que fan demostrat la seva eficàcia contra la majoria de les plagues i mal.lures que pateixen les nostres plantes: insecticides, fungicides, acaricides etc. Els més utilitzats són el d’artigolla, el de cua de cavall, i el de falguera; però també es treballa amb la camamilla, les lavandes, l’heura i l’all.

Virtuts d’aquesta metodologia: És efectiu, divertit, net, enriquidor, i sobretot, molesta més del que ens pensem a la indústria agroquímica.